Suslic dàuric
Spermophilus dauricus | |
---|---|
Dades | |
Hàbitat | matollar |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 20482 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Sciuridae |
Tribu | Marmotini |
Gènere | Spermophilus |
Espècie | Spermophilus dauricus Brandt, 1844 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
El suslic dàuric (Spermophilus dauricus) és una espècie de rosegador esciüromorf de la família dels esciúrids. Es troba a la Xina, Mongòlia i Rússia.[1]
Distribució
[modifica]El suslic dàuric està força expandit al nord-est de la Xina, estenent-se cap a Mongòlia i a la regió russa de Transbaikal. Existeixen dues subespècies a la Xina, el S. d. mongolicus es troba a Hebei, Pequín, Tianjin, Henan i Shandong, i el S. d. ramosus, que es troba a Jilin, Heilongjiang, Liaoning, a l'est de Mongòlia Interior i Shanxi.[2]
Descripció
[modifica]Aquest petit esquirol de terra mesura entre 165 i 270 mil·límetres de llarg amb una cua curta que té una llargada al voltant d'una cinquena part de la seva longitud del cos. El seu pes varia entre 165 i 265 grams. El color del pelatge és beige o grisenc-vermellós sense taques. La cua té tocs de groc i té una banda fosca distintiva immediatament anterior a aquesta. Hi ha un anell pàl·lid voltant de l'ull que s'estén fins a l'orella. Les plantes dels peus davanters estan nus, mentre que els de les potes del darrere estan cobertes de pèls. El pelatge és curt i gruixut a l'estiu, però més llarg i més suau a l'hivern.[2]
Biologia
[modifica]Aquest esquirol de terra viu en planes obertes i en la perifèria de les zones desèrtiques, com l'extrem nord del desert de Gobi a Mongòlia. Es tracta d'un espècie colonial, que caven caus relativament simples que solen tenir només dos orificis d'entrada. Els túnels rares vegades superen els dos metres de longitud, encara que a vegades s'estenen molt més enllà. Les cries neixen a la primavera en un niu folrat d'herba a una profunditat de mig metre. La mida de la ventrada varia entre dues i nou cries. La dieta es compon de les parts verdes de plantes, llavors i grans.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Shar, S.; Lkhagvasuren, D.. «Spermophilus dauricus» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). [Consulta: 30 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 A Guide to the Mammals of China (en anglès). Princeton University Press, 2008. ISBN 978-0-691-09984-2.